Auguste Piccard o la inspiració de Tornassol

El professor Tornassol, no va ser totalment fruit de la imaginació de l’autor. En realitat, Hergé es va basar en un científic contemporani i conegut seu: Auguste Piccard.

Però abans de parlar de la peculiaritat d’aquest home, hauríem de mirar què va portar a Hergé a prendre Piccard com a font d’inspiració.

Aparentment, Hergé l’havia vist uns quants cops pel carrer, i no només el seu físic li havia causat impressió, sinó que l’interessava especialment que fos tan politècnic i versàtil, dos qualitats que, com després comentarem, són presents en Tornassol. Podem considerar que Hergé era, doncs, un “fan” de Piccard.

Centrem-nos en Auguste Piccard. Aquest científic va néixer el gener de 1884 i va morir el març de 1962. Era un inventor i explorador suís, també professor de física a les universitats de Zurich i Brussel·les.

Auguste Piccard, com ja hem dit, va cridar l’atenció d’Hergé per la seva curiosa personalitat. Com a científic va tocar temes molts diferents i va fer diversos rècords: des de 16200 metres cap a l’estratosfera a 3150 metres al fons del mar, passant pel descobriment de l’actiurani (més tard urani 235), la seva col·laboració per ajudar a comprovar la teoria de la relativitat d’Einstein, la creació del manòmetre de precisió... Tot això ho realitzava gràcies a la seva curiositat, imaginació, inventiva i desig de provar i aconseguir coses noves.

El que està clar és que el personatge d’Hergé també difereix en certs aspectes amb Piccard. Per començar, només fa falta veure l’evident exageració que ha patit Tornassol. El professor és un gran despistat, sord, creatiu fins a límits exorbitants… en definitiva, que s’apropa molt més al tòpic del científic boig. Però això ja ho comentarem més tard.

Com a curiositat, el que també és evident és la gran semblança física entre Piccard i Tornassol: la calvície, el bigoti, les ulleres petites i rodones. Es veu, això sí, que aquest últim és més baix: si hagués estat tant alt com el personatge real, no hauria cabut a les vinyetes!

Com va dir Hergé a una entrevista amb Numa Sadoul (Conversaciones con Hergé):

“Physiquement, Tournesol et son sous-marin, c’était surtout le professeur Auguste Piccard et son bathyscaphe. Mais un Piccard en réduction car le vrai etait trop grand. Il avait un cou interminable qui surgissait d’un col trop large. Je le croisais parfois dans la rue et il m’apparaissait comme l’incarnation même du savant. J’ai fait de Tournesol un mini-Piccard sans quoi j’aurais dû agrandir les cases des dessins.”

(Físicament, Tornassol i el seu submarí, eren sobretot el professor Auguste Piccard i el seu batiscaf. Però un Piccard reduït, ja que el real era massa alt. Tenia un coll interminable que sorgia d’una camisa amb un coll massa gran. Me’l creuava a vegades al carrer i em semblava la mateixa encarnació d’un científic. Vaig fer de Tornassol un mini-Piccard, ja que si no hauria hagut d’engrandir les vinyetes.)

Aquesta semblança és la que fa que Castafiore, la cantant d’òpera, els confongui a Les Joies de la Castafiore (pàg. 9), quan Tintín els presenta per primer cop. Ella exclama: “Oh! Estic encantada, d’allò més encantada de conèixer el cèlebre esportista que va fer aquelles magnífiques ascensions en globus!...”. És clar, Tornassol, tan despistat com sempre, li respon que és un plaer conèixer una artista com ella, que pinta uns quadres tan extraordinaris.