Sobre Hergé

Georges Rémi, més conegut amb el seu nom de ploma Hergé, neix el 1907 a Brussel·les. El seu pare té un germà bessó, cosa que li serveix d’inspiració pels personatges Dupond i Dupont, i la seva mare mostra signes de la malaltia mental que tindrà de més gran (la bogeria és un tema recurrent a la sèrie). 

S’inventa el pseudònim Hergé el 1924. Hergé és com sona pronunciar les seves dues inicials, a l’inrevés i en francès (Her-Gé seria Erra-Gé). El 1926 crea la seva primera tira còmica, Totor, el precursor de Tintín, tot i que aquest no arriba a publicar-se a Le Vingtième Siècle fins el 1929. Més tard en crearà d’altres, però mai tan exitoses com Tintín. Llavors apareix el famós reporter juntament amb Milú, nom que escull en honor a la seva primera xicota. Les Aventures de Tintín passen de revista en revista fins a acabar publicant-se a la seva pròpia revista setmanal, Tintín. El 1983 mor Georges Remi després d’una llarga malaltia relacionada amb la leucèmia. 

I així com així acabem de resumir, molt i molt breument, la vida d’un gran personatge. El que creiem que és més important, però, és el que ve a continuació: coses que van marcar a Hergé, i que, per tant, també van marcar Tintín. 

Per començar, hem de tenir en compte que tant la vida personal d’Hergé com la realitat del moment influeixen Tintín. La Segona Guerra Mundial, la conquesta de Bèlgica per part dels alemanys (cosa que fa que Tintín canviï de revista i que les autoritats posin en perill Hergé i la seva obra veient-ne l’èxit), entre d’altres, són fets històrics molt influents a l’obra. I dins la vida d’Hergé, podríem mencionar la seva depressió el 1950 que l’impedeix dibuixar durant un temps, la crisi personal del 1960 que el fa crear Tintín al Tibet, una de les seves obres més abstractes, o quan va conèixer l’estudiant d’art xinès Txang Txong-txen, que inspira el jove amic de Tintín, Xang. Aquest personatge, a part d’obrir-li els ulls al món Oriental, una autèntica passió de l’autor, i inspirar-lo a escriure El Lotus Blau, fa que descobreixi una amistat que durarà fins el final (es retroben el 1981, mirar fotografia). 

També és important a la seva vida l’art, com no podria ser de cap altra manera. El primer dibuix que es conserva d’Hergé data del 1911, als 4 anys, sobre una postal. I gràcies a aquesta passió va néixer Tintín. Enamorat del català Joan Miró, que esdevé el seu artista modern preferit el 1938, i de Boticcelli, el seu mestre clàssic predilecte, l’autor belga farà aparèixer l’art a la seva obra en incomptables ocasions. No oblidem que l’últim còmic de Tintín, que Hergé no va poder acabar per la seva mort, girava entorn del món de l’art (Tintín i l’Art-Alfa). En aquest tema podem incloure-hi el cinema, món que Hergé va poder veure créixer al llarg de la seva vida i que el fascinava. Així doncs podem veure tant referències al cinema dins la seva obra com seqüències i vinyetes que només podem definir com a cinematogràfiques. No és estrany, doncs, que més tard Tintín s’adaptés a sèries i pel·lícules.

Hergé fou un home dedicat, amb un gran interès en el món que l’envoltava i un esperit perfeccionista (d’aquí el fet que es documentés tan feroçment per escriure els seus còmics, sobretot des de El Lotus Blau). Marcat per la seva vocació periodística i el seu amor per l’escoltisme (sembla que estiguem definit a Tintín i no al seu creador), Hergé era tot un bromista elegant, encara que tenia el seu costat seriós. Només cal veure els nombrosos gags que apareixen a la seva obra. Fixeu-vos, per exemple, en la pàgina 54 de Tintín i els Pícaros.

La processó, a l’escena, baixa per la “Calle 22 de mayo”, ni més ni menys que l’aniversari d’Hergé.

Podríem estar parlant i parlant de l’apassionant vida d’aquest autor, però aquest treball no és d’ell sinó del seu personatge Tornassol. De totes maneres, si algú en vol saber més, recomanem llegir algunes biografies seves molt amenes, no en el típic format narratiu i llarg, com ara Les aventures d’Hergé, creador de Tintín de Michael Farr o Converses amb Hergé de Numa Sadoul, llibre que et dóna la impressió que ets tu, i no pas Sadoul, qui està parlant amb el nostre estimat autor belga. Tota una experiència.