Any d’aparició a Tintín: 29 d’octubre de 1952 al 29 de desembre de 1953
Publicació: 1954
Argument general
Continuació de “Objectiu: la Lluna”. Tintín, Milú, Tornassol, Haddock i Wolff (l’enginyer de Tornassol) estan ja a l’espai, en un coet que els duu a la Lluna. Però el viatge no serà tan fàcil com esperen: s’hauran d’enfrontar a contratemps, complots... i la mateixa mort.
Tornassol al llibre
Personatge important i molt recurrent. Científic reconegut, creador del coet per anar a la Lluna (un dels invents que fa que és més “aclamat” i rellevant). Probablement el protagonista real de la història dels dos còmics. Continua ben sord i despistat (dualitat científic reconegut i innocent i oblidadís). Intenta no ser tan dur d’orella, com ell diu, amb certs invents, però l’únic que fan és fer més notori i graciós el seu problema i els seus gags, sobretot amb Haddock. Remarcable la seva relació amb Haddock en aquest còmic (molt més que amb Tintín). Veiem també una certa relació amb Wolff, sobretot al final, després de tot el que passa. És interessant els cops en que es veu la seva passió per la ciència: a vegades sembla valorar-la, ingènuament, per sobre de la seva pròpia vida, posant la validesa dels seus càlculs per sobre de tot.
Buidatge per pàgines
●2-3→ Tornassol exclama que és extraordinari que estiguin a 4000 km de la Terra. Quan tots descobreixen que els Dupond/t estan a bord, Tornassol els diu que ja han sortit de la Terra (i contacta amb la Central per informar), i es preocupa perquè tenien oxigen previst per quatre persones, no sis. Després puja a la sala de control per agafar personalment els comandaments.
●4-5→ Tornassol els crida perquè pugin a veure les vistes de la Terra a 10000 km de distància. Diu que, després d’això, qualsevol ja pot morir. Contacta doncs amb la Terra per informar que tot va bé. Els ensenya als Dupond/t la Lluna, i intenta aturar-los abans que, sense voler, moguin una palanca, però els avisa tard.
●6→ Tornassol explica que han aturat el motor atòmic que creava una espècie de gravetat artificial dins el coet. Ara estan suspesos com en gravetat zero.
●7→ Tornassol avisa altra cop a la Central del que ha passat, i aconsella a tothom posar-se les sabates amb sola magnètica per si torna a passar. Després veu Adonis, un asteroide que circulava entre Mart i Júpiter. Quan Tintín li diu que sobra un parell de sabates, Tornassol no compren perquè, fins que Tintín cau en què el capità no s’ha calçat.
●8-11→ Tornassol se n’adona que s’ha obert una porta exterior, i amb Tintín llegeix la nota de Haddock on diu que se’n torna a Molins de Dalt (està molt borratxo), comentant que està boig. Està d’acord amb què Tintín surti a buscar-lo. Tornassol, des de la sala de control, ajuda a Tintín en la operació salvar al capità, encenent el motor del coet i coses així quan Tintín ho indica. Estan a punt de xocar contra Adonis, que els arrossega dins la seva òrbita, però Tornassol engega el motor i escapen.
●12→ Tornassol, davant dels símptomes que experimenten els Dupond/t, diu que el que els passa és que tenen una recaiguda produïda pels fenòmens als quals estan sotmesos, però que ja han pres el remei i que ara tan sols falta esperar.
●14-15→ Se’ls apropa un meteorit, i Tornassol comenta que ara descobriran si el sistema automàtic funciona. Si ho fa, redirigirà el coet per tal que no col·lisioni amb el meteorit. Si no, es polvoritzaran. Al final, quan funciona, Tornassol està alleujat, que no les tenia totes. I comenta que sort, perquè si no hagués funcionat hagués hagut de refer tots els seus càlculs (cosa que no té sentit; primer, perquè estaria mort, i segon, perquè és absurd que això li preocupi més que la seva vida, però ja sabem com és el professor!).
●16→ Tornassol no fa cas al capità amb el cas dels Dupond/t, perquè en pocs minuts han de realitzar la maniobra d’aterratge que, segons com el professor ho explica al capità, sembla que és igual que la d’enlairament però al revés. Abans d’anar a la sala de control, Tornassol recomana al capità que es calci.
●17→ Veiem a Tornassol amb Tintín i Wolff iniciant la maniobra, que s’executa a la perfecció.
●18-19→ Tornassol explica que aterraran a un circ lunar, que és una plana circular envoltada d’una paret muntanyosa. A la Lluna n’hi ha més de 30000, que tenen des de centenars de metres de diàmetre fins 241 quilòmetres (la més gran, Miurolycus). Ells aterraran al circ d’Hiparc, de 156 km de diàmetre, i situat entre el mar dels Núvols, el mar del Néctar i el mar dels Vapors (que en realitat no són mars, però així els van dir els primers homes que els van veure, perquè semblaven taques fosques). Després diu als Dupond/t que vagin a buscar uns matalassos al magatzem, i quan ells diuen que no tenen son els crida que és una ordre, i que tinguin o no son s’hi estiraran. Se’n va molest amb Wolff per mirar els últims preparatius per aterrar.
●20→ Primer veiem a Tornassol a la sala de control redirigint el coet per aterrar al lloc adequat. Després el veiem baixant l’escala cap al dormitori, i comenta que és perfecte que tothom ja estigui estirat. Estirat al llit, diu: “És inaudit! És increïble! És prodigiós! Pensar que en pocs minuts estarem a la Lluna o polvoritzats… Meravellós!”
●21→ Durant l’aterratge, mentre Tintín parla amb la Central, comenta que el professor ja està inconscient i que ell s’està a punt de desmaiar també.
●24→ Tornassol contacta amb la Central dient que estan tots bé, però que no havien trucat abans perquè la ràdio s’havia espatllat dels sotracs que havia patit el cohet. Després diu que els policies estan roncant, i que el primer a baixar serà Tintín, per ser el més jove, i li passarà les comunicacions perquè digui les seves impressions.
●26→ Tornassol baixa a Milú amb una corda des del coet a la superfície de la Lluna.
●27-28→ Tornassol es reuneix amb Tintín i Haddock a la Lluna, molt content, dient que és fantàstic, que ja estan a la Lluna. Troba que és meravellós fins i tot un meteorit, quan Haddock diu que una mica més i adéu als bitllets de tornada. Tornassol respon que els perills són coses de l’ofici. I quan Haddock diu que ell és mariner i que no vol arriscar-se que li caigui un tros de cel al coco, el professor diu que intenti arribar en vaixell a la Lluna. Continua dient que han de treballar, i que Wolff està preparant la descàrrega del material. Intenta contactar amb ell, però no contesta, i se n’adonen que ha tancat la porta. Quan la torna a obrir, Tornassol diu que el capità ajudarà a dalt i que ell i Tintín es quedaran a baix a recollir les capses.
●28-29→ Porten dues hores descarregant. Al final, quan una capsa està a punt d’aixafar Tornassol, Tintín l’empeny i el salva. El professor primer està molest perquè no entén d’on ha vingut l’empenta, fins que veu que l’ha salvat. Quan Wolff diu que està marejat, el professor respon que no es preocupi, que serà del cansament o per culpa de l’oxigen. Diu que el millor que poden fer tots és anar a descansar.
●31→ Tornassol no creu en la idea dels Dupond/t que hi hagi més gent a la Lluna, i diu que deuen ser les seves pròpies petjades les que veuen. Ho parla amb Tintín, i malgrat estar d’acord en què no és impossible que més gent hagi arribat a la Lluna si ells ho han fet, diu que està segur que ells han estat els primers.
●32→ Tornassol diu que es quedaran deu dies a la Lluna en lloc de catorze perquè són més persones de les que comptaven i no tenen suficient oxigen. Demana a Haddock i Tintín que muntin el tanc mentre Wolff i ell instal·len els instruments d’observació.
●32 (Diaris de bord)→ 3 de juny, 4 de juny i 5 de juny. Tornassol explica les feines que han anat realitzant: Tintín i Haddock muntant el tanc, i Wolff i ell muntant els instruments i observant planetes propers i raigs còsmics (els resultats els apunten als “Quaderns especials I i II”). Acaba dient que el tanc està llest per caminar.
●32 bis→ Tornassol va comentant a la Central la preparació del tanc: Tintín puja, Tintín somriu i diu que tot va bé, Haddock puja...
●34 (Diari de bord)→ Tornassol diu que han pogut mesurar correctament les constants de les radiacions solars i han fixat els límits de l’espectre solar a l’ultraviolat. Diu que Tintín, Haddock i Wolff han sortit amb el tanc cap al circ de Ptolomeu.
●38→ Tornassol pregunta a Wolff què passa. Quan aquest li diu que ja veu a Tintín i Haddock sortint de la cova, encara que una mica groguis, Tornassol exclama “Estan salvats! Una abraçada, amics!”, i abraça als Dupond/t ben feliç.
●40-41→ Tornassol, des del tanc, sent sorolls estranys i pregunta què passa (Tintín ha estat colpejat per un enemic que ha portat Wolff, que és un traïdor). Wolff respon amb una mentida. Tornassol torna a contactar més tard per avisar que el tanc té una averia, i que les bateries del motor s’han descarregat per culpa d’un curtcircuit. El capità, diu, està instal·lant les noves.
●41-43→ Tornassol avisa que ja tornen a poca velocitat i que estan veient el coet. Torna parlar per l’intercomunicador i no li responen, i amb els prismàtics s’adona, estranyat, que han retirat les escales i que la porta està tancada. Continua intentant comunicar-se per demanar què passa i que col·loquin les escales, però ningú respon. Alleujat, veu com el coet torna a aterrar, i recte, després d’un intent d’enlairament. No entén qui és el pallús que ha intentat posar-lo en marxa.
●44-48→ Tornassol pregunta al militar qui és i què hi fa, allà. I demana una explicació a Wolff, ja que no comprèn què està passant. Escolta a Wolff explicant la seva història i confessant i li pregunta si va ser ell el que va fer còpies dels plànols. Es lamenta, dient que havia tingut una confiança absoluta en ell. Quan tothom diu que ja estan salvats, Tornassol és realista: pot ser que el coet s’hagi espatllat amb el cop de l’aterratge, i encara tenen poc oxigen. Procedeix, llavors, a contactar amb la Terra i explicar tot el que ha passat: la traïció i l’intent d’apoderament de la nau per part de l’enemic.
●48→ Tornassol fa les comprovacions necessàries i diu que necessita uns quatre dies per arreglar els desperfectes. Torna a dir que els queda poc oxigen, i que és possible que arribin a la Terra morts.
●49→ Tornassol diu a la Terra que han de deixar alguns instruments òptics i el tanc a la Lluna perquè no tenen temps de desmuntar-los i endur-se’ls, però que ara ja estan recollint algunes coses per marxar. Diu que la Terra li ah dit que la sortida serà a les 16h 52 minuts, així que els queden dos hores per enlairar-se. Demana que s’estirin per reduir la despesa d’oxigen i que baixin a revisar els detinguts, per veure que estan bé.
●49-50→ Quan és el moment, Tornassol pitja el botó per marxar, dient que si no funciona, estan morts. Afortunadament tot va bé, i, com sempre, l’equip es desmaia per la pressió, cosa que és crítica perquè porten una trajectòria desviada i s’ha de rectificar immediatament.
●51→ Tintín es desperta i escolta es notícies. Agafa a Tornassol i el fa anar a la sala de màquines. El professor s’adona que porten rumb a Júpiter, probablement perquè s’ha torçat una de les aletes, i rectifica el rumb cap a la Terra.
●51-53→ Tornassol observa amb els altres com Jorgen, l’enemic, els apunta amb una pistola (s’ha escapat gràcies a la innocència dels Dupond/t) i com Wolff, al veure que els vol matar, forceja amb ell. Sense voler la pistola es dispara i Jorgen mor. El capità nota alguna cosa estranya, i Tornassol li diu que falta oxigen i no pot atabalar-se. Tornassol afirma que no tenen més remei que abandonar el cos del mort a l’espai.
●54-55→ Tornassol apareix per l’habitació quan Tintín i Haddock parlen de Wolff i baixen a veure que ha passat a la bodega (posteriorment s’adonen que s’ha suïcidat per intentar que els quedi més oxigen als altres). Després, quan Haddock decideix emborratxar-se per “decidir lliurement com vol morir”, li pregunta què està fent.
●57→ Tintín intenta despertar el professor per preparar la connexió del pilot automàtic, però està inconscient, així que ho intenta fer ell mateix.
●61→ Després de l’aterratge, l’equip de la base ha obert del coet i trobat els nostres amics desmaiats. Veiem el cap intentant despertar a Tornassol i dient que “no hi ha res a fer”. Quan Tintín es desperta, li diuen que el professor està fora de perill.
●62→ Apareix Tornassol caminant i murmurant “quina aventura!”. Parla a Tintín i Haddock com “amics meus”. El capità li diu “Silvestre! Als meus braços!” (notem, com hem vist en aquests últims llibres, que ambdós tenen molt bona relació). Quan porten whiksy, Tornassol en demana un got, dient a Haddock que serà el primer cop que en beu, però que no són moments per beure aigua. Comença a parlar a mode de brindis, dient que acaben de fer un viatge gloriós i que les seves petjades són a la Lluna. Llavors pregunta si deixaran que aquesta pista sigui esborrada per la pols dels segles, i ell sol contesta que això mai, que els promet que hi tornaran. Com és natural, el capità no pot estar-hi més en contra, i acaba el llibre amb ell, enfadat i fent un dels seus típics gags.
Observacions
●La idea de la Lluna d’Hergé és tan fidel que quan Armstrong va llegir el còmic un cop ja era a la Terra, va quedar meravellat. Fa uns anys, a més, quan es va descobrir que hi havia gel a la Lluna, com havia dit Hergé, el còmic es va fer “viral” altre cop.
●El còmic és també fidel a la física de la Lluna. Mirem, doncs, el salt de Haddock (impossible amb la gravetat de la Terra). També respon, clar, al típic salt que qualsevol s’imagina allà.
●Quan Armstrong va arribar a la Lluna, va aparèixer una divertida vinyeta d’Hergé en què Tintín, Tornassol, Haddock i Milú li donaven la benvinguda. Així, alguns diuen que “els belgues van guanyar la cursa espacial”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario