Invents

Tornassol, com a científic politècnic (veure conclusions), crea aparells radicalment diferents, des del coet lunar a la rosa Bianca Castafiore, passant pel llit-armari o la píndola antialcohòlica. I, per més rar que soni, amb la seva dispersió i la seva curiositat, a ningú se li acudiria sorprendre’s d’aquesta diversitat.

Els aparells s’han ordenat per ordre d’aparició en els còmics i no per afinitat científica o tecnològica.

El tresor de Rackham el Roig

UN NOU MODEL DE GASOGEN
Un gasogen és un aparell que transforma, mitjançant l’oxidació completa, el carbó o la fusta en gas combustible.
Els gasògens fins aleshores eren molt voluminosos, de manera que no podien acoblar-se al cotxe sinó que s’havien de fixar al sostre.



MÀQUINA DE RASPALLAR LA ROBA
És aquesta màquina en la qual Haddock queda atrapat
Com podem veure, és increïblement eficaç (potser massa i tot, o potser és que no serveix per a tot tipus de teixits).


LLIT-ARMARI
Tornassol no s’adona i el deixa caure sobre els germans Dupond i Dupont.
Mecanisme accionat per una palanca.


SUBMARÍ TAURÓ
Submarí equipat amb un motor elèctric i hèlix, alimentat per una bateria en miniatura i proveït de dipòsits d’oxigen que garanteixen l’autonomia de dues hores dins l’aigua.
Tornassol el fa en forma de tauró per tal que els animals no l’ataquin.
L’utilitzen en la recerca del tresor enfonsat.
[Torna a aparèixer a la pel·lícula Tintín i el llac dels taurons]


Les 7 boles de cristall i El temple del Sol

En cap dels dos còmics apareix cap nou invent del professor, però a Les 7 boles de cristall Tornassol esmenta el concepte de “radioestèsia”, parlant del projecte que porta entre mans.

Tintín al País de l’Or Negre

ANTÍDOT PELS COMPRIMITS N.14
“Afegint-ne una petitíssima quantitat de benzina, n’augmenta el poder explosiu en proporcions esgarrifoses” (Tintin al País de l’Or Negre, pàg. 61) és com es descriu el perillós N.14.
Troba un element que neutralitza un del components del N.14.
Cura a Dupond i Dupont.

Objectiu: la Lluna i Hem caminat damunt la Lluna

TRATGE ESPACIAL 1
Per protegir-se de la radioactivitat.
El porten al Centre d’Investigació (n’hi ha un per Milú i tot).

TRATGE ESPACIAL 2 AMB ESCAFANDRE
Escafandre de plàstic molt resistent. No de cristall, que és més fràgil. És el primer autònom, amb una ràdio i fet de plexiglàs.
Molt pesat, però perfecte per resistir la pressió i temperatura de la Lluna.
S’havia provat primer amb ratolins.
Semblant als reals (documentació d’Hergé).

COET EXPERIMENTAL X-FLR 6
Model reduït del coet lunar.
Guiat des del Centre de recerca atòmica de Sbrodj.
Hauria aconseguit fotografies de la cara amagada de la Lluna si no fos perquè una potència enemiga (Bordúria) el va interceptar.
Tornassol es va veure obligat a destruir-lo.

COET LUNAR
Funciona amb un motor atòmic d’urani (99% de U-238 i 1% U-235 radioactiu) i plutoni.
Creat per donar la volta a la Lluna i veure’n la seva cara oculta.
S’usa àcid azòtic i anilina per protecció contra la radioactivitat, juntament amb la tornassolina, que resisteix altes temperatures (motors auxiliars).
Control del coet des de l’estació, es va rectificant el rumb.
Cabina de control amb instrument de navegació i control del coet. Control del motor atòmic, de l’auxiliar, el radar, la televisió l’aire condicionat automàtic, els “balons” d’oxigen, el periscopi i la seva pantalla de projecció...
Té un laboratori.
Comunicació dels pisos per forats amb escales.
Cabina amb dormitori (4 llits), cuina i menjador.
Dipòsits d’aigua potable i carburant.
No es pot beure ni fumar dins el coet (no deixen al capità endur-se whisky i tabac, encara que tenen rom per ocasions especials).
El coet surt la nit del 2 al 3, a la 1:34, des del Centre d’Investigació de Sbrodj.
Aquest coet és molt important, i s’intenta impedir que funcioni per països enemics.
Tintín i els seus amics, amb aquest coet, van arribar a la Lluna abans que la humanitat a la realitat. Albert Algoud sosté que Tornassol va ser el primer científic en arribar a la Lluna (1949, 20 anys abans que Armstrong).


TORNASSOLINA
Element amb base de silicona que serveix per contrarestar les altes temperatures generades pel motor del coet.
Inventada per Tornassol.

TROMPETETA / APARELL AUDITIU
Creat per solucionar el seu problema, no de sordesa, sinó de “duresa d’orella”.
Trompeteta semblant a una pipa (per això, en un moment, la confon amb la pipa del capità).
Aparell semblant a uns cascos.
Funciona, curiosament, a la perfecció.

TANC LUNAR
Apareix 26 anys abans que el que inventen els soviètics, dirigit a distància (Lunokhod).
El primer a pilotar-lo fou Tintín (Hem caminat damunt la lluna, pàg. 32-38), que ho recorda al conduir un tanc borduri al següent còmic (L’Afer Tornassol, pàg. 58).

L’Afer Tornassol

ANTENA DESTRUCTORA DE VIDRE
Difícil, aparentment, de crear → el volen a ell (és, doncs, l’únic que la pot crear?).
En el futur, qui sap, podria destruir qualsevol material.
Funciona (principi del còmic).
És important, i fa que dos països es barallin per l’invent. Posa el món en perill, hi ha espies i lladres encarregats de vigilar-lo i robar-lo…
Usa ultrasons.
Impossible en el món real.
Causant de molts problemes, gràcies a aquest invent som capaços de veure la moralitat de Tornassol com a científic (veure conclusions).


Stoc de Coc

PATINS MOTORITZATS
Prototip semblant als cotxes en miniatura. Quan es tenen les rodes girades, i s'encenen, el que els duu no para de donar voltes.
Mecanisme lleuger, manejable i reduït que, segons Tornassol, ha estat creat per tal de solucionar els problemes de circulació, tot i que Haddock no hi està d'acord.
Motor de sis temps i de 28 centímetres cúbics.
Comandaments amb cable per dirigir els patins i controlar-ne la marxa.
Poden córrer fins a 50 km/h.

Tintín al Tibet

En aquest còmic Tornassol tampoc inventa res, entre d’altres coses, perquè la seva aparició es redueix a un gag a les primeres pàgines. El còmic se centra més en la recerca física i espiritual de Tintín al Tibet, convençut que el seu amic Xang és viu.

Les joies de la Castafiore

SUPERCOLOR-TRIFONAR
Televisió a color.
Al final no aconsegueix que funcioni bé.
La seva idea ha estat crear “uns filtres de colors disposats entre un aparell de televisió ordinari i una altra pantalla”: enginyosa, però inútil.
La imatge està distorsionada: a color, però doble o calidoscòpica o plena de ratlles…
Segons Michael Farr, Tornassol es va avançar cinc anys en aquest descobriment:
Calculus also makes an imperfect attempt at colour television, which was some five years ahead of its day." [Farr, Michael (2001). Tintin: The Complete Companion. London: John Murray. ISBN 978-0-7195-5522-0., pàg. 176 ]




LA ROSA BIANCA CASTAFIORE
Creada als jardins de Molins de Dalt.
Va batejar-la amb el nom de la cantant, com a homenatge.
Rosa blanca. En el “llenguatge de les flors”, irònicament, la flor blanca simbolitza el silenci.




Vol 714 a Sidney

Tot i que en aquest còmic Tornassol no inventa res, sí fa un descobriment: la peça de metall extraterrestre, que afirma que és cobalt que prèviament havia estat líquid. Hergé utilitza el recurs del científic curiós per fer que Tornassol es quedi observant una roca amb el pèndol i descobreixi la petita peça.




El llac dels taurons

PROJECTOR D’HOLOGRAMES
Avui dia és un invent real, però en el temps en què es va es fer aquesta pel·lícula no ho era.
L’enemic per excel·lència de Tintín, Rastapapoulos, vol apropiar-se’n.
És per culpa d’aquest invent que rapten els dos nens sildavis, i que tots viuen l’aventura de la pel·lícula (recordem que el còmic no és d’Hergé i que es va fer posteriorment).


Tintín i els Pícaros

PÍNDOLES ANTIALCOHÒLIQUES
Són uns comprimits incolors, sense sabor ni olor i no tòxics, fets a base de plantes medicinals. Al prendre’ls barrejats amb menjar fan que la persona que els ha consumit trobi que l’alcohol té un gust fastigós.
No existeixen a la vida real.
És la peça clau perquè tot rutlli a la història.
Les manté en secret fins que veu que poden ser de veritable utilitat.
Gràcies a aquesta invenció Haddock renuncia al whisky durant un temps, i els Pícaros s’abstenen de beure alcohol.
El 1976 el tintinòleg Alain Talma va formular que aquests comprimits podien estar fets a partir de coprin negre, un bolet molt comú a Suïssa. Hergé ho va confirmar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario