Les joies de la Castafiore

Nombre en la sèrie: 21è
Any d’aparició a Tintín: 4 de juliol de 1961 - 4 de setembre de 1962
Publicació: 1963

Argument general

Bianca Castafiore, la famosa cantant d’òpera, viatja fins la casa de Haddock i s’hi planta per quedar-s’hi durant unes setmanes. Allà hi porta unes joies molt valuoses, que es perden (diverses vegades) i que els protagonistes hauran de trobar...

Tornassol al llibre

Un personatge més, i amb la personalitat que el defineix (sord i molt despistat). Font de malentesos i causant de falsos rumors, encara que involuntàriament. Petit romanç amb Castafiore, encara que no sigui romanç: cultiva roses amb el seu nom que li dóna a ella; Bianca li fa un petó a canvi i ell es posa vermell.

Buidatge per pàgines

●4-5→ Primera aparició de Tornassol, com no, entrebancant-se amb l’escala. Quan li pregunten “Alguna cosa trencada?”, ell respon “Sí, un tros de vint centímetres, al menys”, referint-se a l’escala quan, segurament, el Capità Haddock preguntava per ell.

●5-7→ Apareix al fons de l’escena, fent els seus propis comentaris, al seu món, mentre Tintín i Haddock parlen de la Castafiore, que arribarà en breus. Tornassol, per la seva banda, està llegint un llibre i comenta que hi haurà tempesta, corregint-se a la següent vinyeta i dient que s’ha calmat el temps. Més tard, quan Haddock, pensant que Castafiore no ve, tira una cervesa a l’aire en un acte de felicitat, i aquesta esquitxa a Tornassol, el professor comenta que “no hauria d’haver sortit sense paraigües”. A l’escena ell, és clar, es troba ben assegut a una butaca i dins de la sala d’estar; les finestres, tancades.

●9→ Tornassol i Castafiore se saluden. Ella el felicita per ser un gran esportista que fa ascensions amb globus; ell la felicita per ser una molt bona artista i pintar quadres excepcionals. S’ha de comentar que ambdues equivocacions no deuen tenir el mateix “origen”. Per la banda de Castafiore, la causa deu ser que és una persona egòlatra i poc preocupada pels altres. En el cas de Tornassol, és simplement la ment d’una persona despistada que viu a la lluna.

●20-21→ Descobrim que Tornassol sembla tenir una afició per la jardineria, i reconeix davant de Haddock que ha creat un nou tipus de rosa, de color blanc (“blanca” en italià es diu “bianca”, com la Castafiore) en honor a la cantant d’òpera. Durant aquest intercanvi Haddock veu uns espies, i ho comenta al professor que, com és natural, continua parlant de les seves coses, aliè a allò que passa al seu voltant.

●23→ La premsa parla amb Tornassol per saber si hi ha un affair entre Haddock i Castafiore. Ell, parlant de les seves roses, és malentès i sembla confirmar l’esmentada relació.

●24→ Tornassol dóna una rosa a Castafiore, dient-li que li té una sorpresa guardada, i ella la posa sota el nas de Haddock, just quan el fotògraf els fa una foto (cosa que donarà lloc a més falsos rumors).

●25→ Tornassol pregunta a Haddock per què ha parlat de la rosa a la premsa (cosa que, en realitat, no ha fet), i Haddock respon, pensant que parla de la rosa que Castafiore li acaba de fer ensumar, que per culpa d’aquesta ara té el nas vermell. Tornassol, ben sord, li repeteix que la rosa és blanca, i no vermella.

●28→ Tornassol, llegint la premsa, sembla molest perquè no hi diu ni una paraula de la seva rosa. En canvi, llegeix de la suposada relació entre Haddock i Castafiore i va a felicitar-lo sense saber que el causant d’aquests rumors és ell.

●29→ Paradoxalment, Tornassol està mig enfadat perquè no comprèn qui ha pogut informar als periodistes de quelcom que creu que Haddock li estava ocultant (referint-se a la seva “relació” amb Castafiore).

●32-33→ Estan rodant una entrevista a Castafiore al castell de Molins de Dalt. Tornassol veu les televisions i va a avisar-la que hi surt. Quan entra al menjador ensopega amb alguns cables i per culpa seva s’ha d’aturar la gravació. Ell s’enfada perquè tothom li oculta coses a la casa: la televisió, el casament… Tintín li diu que hi ha una confusió i Tornassol calla i surt per parlar.

●43→ Tornassol li diu a Castafiore que ha sortit a la portada d’una revista, i que surt molt guapa. Ella està enfadada perquè odia la fotografia (surt amb un lloro i la comparació amb els seus nassos és evident). Ella se’n va molesta i Tornassol segueix parlant, pensant que ella és allà. Quan aixeca la vista veu que està parlant amb la seva criada, la Irma, i es queda ben confós.

●46-47→ Tornassol no es vol involucrar en el suposat cas de robatori. Senyala la seva pena cap a Castafiore, a qui han robat, i comenta que el seu pèndol sempre senyala al sud-est, cap al campament de gitanos. Ell deixa clar que no els acusa, simplement constata un fet. Arrel d’això Dupond i Dupont van a interrogar els gitanos, veient que han marxat.

●48-50→ Tornassol explica i ensenya la televisió a color que ha intentat crear. Malauradament, no funciona i els deixa a tots una mica estabornits i veient-ho tot borrós.

●54-56 → Haddock s’entrebanca i tira la seva cadira de rodes al llarg del saló. Tornassol, a la porta, és colpejat per la cadira a l’esquena i s’hi queda assegut. Baixa les escales i xoca amb el doctor, que estava al cotxe. Tots dos queden estabornits i preguntant-se què ha passat. Després, Tintin els fa entrar a ambdós i els diu que prenguin una copeta per animar-se.

●56 → Tornassol dóna un ram de roses blanques a la Castafiore, les que ell ha creat. Ells està molt agraïda i li dóna un petó a la galta. Tornassol enrogeix, i després s’acomiada. Aquest és potser el moment més romàntic amb Tornassol que podem trobar a tota la sèrie.

●58 → Tornassol, que va a Milà per presentar la seva televisió a color, pregunta a Haddock si vol dir quelcom a Castafiore (doncs passarà a veure-la). Ell respon amb vehemència que no la convidi a Molins de Dalt, i Tornassol, ben sord, respon que ja li ho dirà i que segur que accepta encantada.

●61 → Abans que Tornassol marxi, pregunta si li volen dir quelcom més a Bianca. Haddock li demana que li digui a ella que han trobat la seva maragda. Tornassol no ho entén  i respon que ell sempre ho declara tot a la duana. Haddock està a punt d’arrencar-se els cabells quan Tornassol se’n va sense haver-lo entès.

Observacions

Concebut com un exercici narratiu (història en què, verdaderament, no hi passa res: tot són trampes i malentesos). Hergé volia veure si era capaç de mantenir el suspens al llarg de 62 pàgines sense dolents ni llocs exòtics ni armes de foc ni perills, i amb un desenllaç enganyós. Té moltes trames secundàries, pistes falses, interpretacions errònies… És la única història en què els personatges no viatgen a cap lloc del món, sinó que es queden a Molins de Dalt. Hergé diu: “...vaig tenir el maliciós plaer de confondre el lector, de mantenir-lo en la incògnita, privant-me de la panòplia tradicional dels “còmics”: no hi ha “dolents”, no hi ha veritable suspens i no hi ha aventura en el propi sentit del terme”.