Objectiu: la Lluna

Nombre en la sèrie: 16è

Any d’aparició a Tintín: 30 de març de 1950 al 7 de setembre de 1950 - 2 d'abril de 1952 al 22 d'octubre de 1952

Publicació: 1953

Argument general

Tornassol envia una invitació a Tintín i Haddock per anar a Sildàvia, on el professor està participant en una missió d'alt secret del govern en un complex d'energia atòmica, per tal de construir un coet que arribi a la Lluna.

Aquest còmic és part de la tercera història doble d'Hergé, continuada al còmic següent "Hem caminat damunt la lluna".

Tornassol al llibre

Personatge important i molt recurrent. Científic reconegut, creador del coet per anar  a la Lluna (un dels invents que fa que és més “aclamat” i rellevant). Probablement el protagonista real de la història dels dos còmics. Continua ben sord i despistat (dualitat científic reconegut i innocent i oblidadís). Intenta no ser tan dur d’orella, com ell diu, amb certs invents, però l’únic que fan és fer més notori i graciós el seu problema i els seus gags, sobretot amb Haddock. Remarcable la seva relació amb Haddock en aquest còmic (molt més que amb Tintín). Un dels únics cops en què el veiem realment molt enfadat.

Buidatge per pàgines

●1-2→ Haddock i Tintín arriben a Molins de Dalt, on es troben amb Néstor. Haddock pregunta per Tornassol, i el majordom respon que se’n va anar tres setmanes abans després de parlar amb un estranger. Tintín i Haddock van a mirar a l’habitació del professor, d’on surt un gat de cop i volta. Abans d’entrar, reben un telegrama de Tornassol, que els diu que està a Sildàvia i que els espera allà. Haddock i Tintín s’hi encaminen, encara que no estan del tot segurs que el telegrama sigui del seu amic. [Haddock es refereix a Tornassol com a “xiflat” i “tipo raro”]

●3→ Tintín i Haddock busquen a Tornassol a l’arribar, però no el veuen. Quan ensenyen els passaports, els reconeixen i un senyor que sembla militar els diu que l’acompanyin (es murmura que la “zepo” els ha agafat i que els porta a veure el Mammouth). Tintín i Haddock estan sorpresos que el professor els hagi dut un “xofer i un criat”.

●6→ Després de l’estreta vigilància i els nombrosos controls, Tintín i Haddock es pregunten si Tornassol realment viu allà. El “xofer” els diu que sí.

●7→ Tintín i Haddock són rebuts per Frank Wolff, que es presenta com “l’enginyer adjunt del professor Tornassol”. Els diu que el professor els espera, i els acompanya al lloc on treballa.

●7-8→ Troben a Tornassol amb un escafandre al cap i un home donant-li un cop amb un martell. Quan els veu, Tornassol saluda a Haddock com “vell amic” i corre a fer-li una abraçada (en el procés li dóna un cop al cap amb l’escafandre). Quan Tintín pregunta per què serveix, Tornassol respon incoherències (la seva sordesa fa que no senti què li pregunta), però de cop es treu una espècie de trompeteta de la butxaca amb la qual, sorprenentment, escolta bé. Quan li pregunten per què no duu un audiòfon, ell respon que és per sords, i que ell és només “una mica dur d’orella”. Haddock pregunta on són, i Tornassol es disposa a explicar-los-ho...

●9-10→ Tornassol els ensenya les instal·lacions del “Centre d’investigacions atòmiques de Sbrodj”. Es veu que quatre anys abans es van trobar a Sildàvia grans quantitats d’urani, i es va decidir, en lloc de fer-lo servir per fer bombes atòmiques, crear aquest Centre fer fer-ne un ús que ajudi a la humanitat. Tornassol és el cap del departament d’astronàutica, i està construint un coet per anar a la Lluna! Haddock no pot parar de riure, perquè Tornassol SEMPRE està a la Lluna, però de cop entén que ell i Tintín estan allà perquè el professor els vol com a passatgers. Quan, quasi enfadat, s’hi nega, Tornassol entén que està encantat d’anar-hi i els presenta el director, que els dóna la benvinguda a l’equip amb plaer. Tintín i Haddock estan massa sorpresos com per negar-s’hi. El director general Baxter els diu que els ensenyarà les habitacions.

●11→ Durant la nit hi ha una emergència, surt fum al sector H, i sona una alarma. Tornassol ni tan sols es desperta fins que no el van a llevar, i respon “Com, que es fa tard?” a “Professor, ràpid, la senyal d’alarma!”.

●11-12→ Tintín es troba amb Tornassol enmig del caos. Tornassol no entén a Tintín, i és que aquest se n’adona que en lloc de la trompeteta per escoltar, està utilitzant la pipa del capità (es veu que el foc ha estat creat per Haddock, que volia encendre la pipa, però com era la trompeteta del professor, que està feta “d’ebonita”, ha començat a sortir fum).

●12→ Tornassol no pot fer el tour als seus amics perquè està enfeinat, però fa arribar la pipa a Haddock. Aprenem que el seu coet estarà propulsat per plutoni. Tornassol ha confeccionat uns vestits especials per Tintín, Haddock i Milú (encara que, com bé diu el gos, l’ha fet gegant, de la mida d’un San Bernardo).

●14-16→ Tornassol es posa amb contacte amb Wolff per megafonia: li han robat els plànols del coet de la caixa forta, substituïts per un diari. Tintín els troba a la paperera… conclusió: Tornassol va guardar el diari a la caixa forta i tirar els plànols a la paperera en un moment de distracció. Tornassol els ensenya el model reduït del coet, que viatjarà per conèixer la cara oculta de la Lluna. Els explica com funciona durant una estona, fins i tot quan Tintín i Haddock ja no estan al seu costat (ell no se n’adona i continua parlant). S’entrebanca amb una mànega, cosa que resulta amb Haddock cobert de pintura.

●17→ Durant un atac nocturn, es llança un obús a l’habitació del professor, que explota i el deixa amb el llit penjant d’uns cables elèctrics. El professor ni es desperta, dient “Qui és? Qui truca?”.

•18→ La trompeteta del professor està obstruïda i no sent res. Quan es fa una reunió explicant que estan en problemes per l’atac i tres paracaigudistes que han aterrat, el professor creu que s’està parlant de pastilles per la tos. Després desobstrueix la trompeteta a la cara del director general.

•27→ Tornassol fa el llançament del coet de prova. Torna a ser dur d’orella quan no duu la trompeteta. Wolff diu “S’ha de fer evacuar la sala”; ell respon “Sí, bona idea, però no s’oblidi que s’ha de fer evacuar la sala”. 

•28→ Tintín pregunta a Tornassol pel dispositiu del qual li va parlar a la infermeria. Tornassol respon que el va estar perfeccionant la nit passada. Wolff pregunta per un aparell que no recorda, Tornassol respon que és un detall que ha pensat Tintín. 

●30-31→ Tornassol està molt content, repetint que és el primer cop que els homes envien un coet a la Lluna, “A LA LLUNA!”, diu. Amb l’emoció dóna un cop a Haddock a la boca i fa volar la seva pipa. Després, fent càlculs i corregint mínimament el rumb del coet, no entén què busca Haddock sota la seva taula.

●32-34→ Tornassol repeteix que és el primer cop en la història de la humanitat que s’obtenen fotografies de l’altra banda de la Lluna, i tot gràcies a ells. Al tornar el coet, però, hi ah problemes perquè no segueix el rumb indicat. Tornassol va fent correccions, però l’home encarregat de dir-les-hi s’enfada amb ell perquè el coet no es redreça i creu que Tornassol no li està fent cas. Tornassol s’enfada perquè ell, diu, no està sord i està fent les correccions. De cop, el professor entén què està passant, dóna la raó a Tintín, i explica que segurament el coet està sent controlat per una estació enemiga més potent, i que hi ha instal·lat un dispositiu de destrucció per si tal cosa passava. Per un moment, quan sembla no funcionar, el professor es desespera pensant que ha perdut el seu coet i totes les fotografies a mans de l’enemic, però al final, afortunadament, el coet explota. Tornassol sembla trist, perquè ha perdut molts anys de treball, però entre Tintín i el director el fan feliç altre cop, dient-li que la prova ha estat un èxit ja que el coet funciona. Tornassol torna a emocionar-se en pensar a anar a la Lluna.

●34-36→ Tornassol es troba a Haddock, però no duu la trompeteta i no entén res. El professor va a veure a Baxter, i fins que no es posa la trompeteta a la orella també el veiem “dur d’orella”. Li diu que començarà a treballar l’endemà, ara que els plànols estan acabats. Quan el professor surt del despatx del director torna a trobar-se amb Haddock, i ja no porta la trompeteta. El capità li pregunta quan aniran a la Lluna altre cop, i Tornassol continua pensant que li parla d’un suposat mal a l’espatlla, i li recomana alcohol camforat.

●36-43→ Tornassol és un dels que observa a Haddock amb la prova del vestit espacial. Aquest últim s’enfada perquè duia ratolins al vestit, i li diu a Tornassol que no pensa anar a la Lluna perquè està “fent l’indi”. Això toca una fibra sensible del professor, que s’enfada com pocs cops l’hem vist. Comença a fer un escàndol, portant a Haddock per tota la instal·lació, ensenyant-li tota la feina que s’està fent, recordant-li tots els mesos que porta treballant al projecte, i preguntant-li si creu que això és fer l’indi. En el procés Tornassol burla unes quantes normes de seguretat i el personal és alertat perquè l’aturin. Al final Tornassol s’emporta a Haddock on s’està construint el coet real (amb cotxe, murmurant que un dia d’aquests ha d’aprendre a conduir, perquè és essencial). Allà el renya perquè diu que Haddock està fent una escena, i el puja al coet per ensenyar-l’hi.

●44-46→ Tornassol ensenya a Haddock i Tintín el coet, advertint molts cops a Haddock que vagi amb compte amb els forats que comuniquen els pisos, doncs hi està a punt de caure més d’un copàg. Al final, és el professor qui hi cau, quan el criden per megafonia (tothom ha estat alertat de com l’ha embolicat el professor, i li volen recriminar les seves “gamberrades”), i del cop es queda amnèsic. El director general està molt preocupat perquè sense ell no es pot fer el viatge a la Lluna. 

●47-48→ Haddock fa mil coses perquè Tornassol tingui una reacció forta (cosa que pot fer que ho recordi tot), però el professor es manté impassible.

●49→ Haddock, vestit de fantasma, s’entrebanca i cau, dient que ja està cansat de fer l’indi. Tornassol, de cop, comença a cridar “L’indi? Jo?”, i persegueix a Haddock demanant una explicació: ja ho recorda tot.

●50→ Tornassol va a donar les gràcies a Haddock per curar-li l’amnèsia. Li han explicat que Haddock l’ha estat cuidant. Tornassol li ho agraeix “des del més profund del seu cor”, i també en nom de la ciència. L’abraça efusivament (bàsicament li salta a sobre). [Veiem que, mentre que “Mammouth” és el nom en clau de Tornassol, “Cachalote” és el de Haddock]

●50-52→ Tornassol està present a la reunió final, quan s’acorda la data de partida i es parla dels tres detinguts. El professor diu que només falta acabar l’escafandre de Milú. Haddock nota alguna cosa rara en el professor, i se n’adona que ja no està sord. Tornassol diu que ell mai ha estat sord, només era una mica dur d’orella, i que per anar a la Lluna necessita entendre-ho tot perfectament i per això s’ha fet un aparell auditiu. Després, quan el capità es dóna cops contra la porta (en quatre ocasions diferents), una és per culpa de Tornassol, que s’excusa dient que no sabia que tornaria.

●54-55→ En la reunió abans de la gran nit, quan el director els adverteix que poden córrer greus perills, Tornassol afirma que abans de caure en mans enemigues farien explotar el coet.

●56→ Haddock menciona força cops a Tornassol quan diu que no té gaire fe en el seu coet, i que mai es perdonarà haver-li curat l’amnèsia.

●57→ L’equip s’acomiada del director. Baxter diu que la competència de Tornassol és la millor garantia de l’èxit. El professor li promet que, o arriben a la Lluna, o moren tots. Tornassol els porta a l’ascensor, i és l’últim a entrar, dient, “Adéu, Terra!”.

●58-60→ Tornassol informa a l’equip que, per la pressió, és probable que perdin el coneixement. Per això s’han d’estirar als llits i esperar a tornar a despertar-se per pilotar el coet. Durant els vint minuts finals, mentre esperen a enlairar-se, tots els tripulants estan nerviosos i espantats perquè saben que qualsevol cosa pot anar malament i poden morir. Tornassol està preocupat que s’hagi equivocat en els càlculs. Quan pitja el botó final, diu, “Que Déu ens protegeixi!”. L’últim cop que se’l veu està sobre el llit, estirat i aparentment inconscient. Quan, des de la Terra, intentin contactar amb el coet, ningú respon.

Observacions

●Jean-Marc Lofficer i Randy Lofficer creuen que aquesta bilogia “pertany a Tornassol, perquè la seva visió còsmica porta la història endavant” (The pocket essential Tintin).

●Apostolidès diu que, malgrat ser un “personatge exigent i una mica ridícul”, amb els seus mèrits científics creix fins “l’estatura d’un gegant” en aquest arc, sent aquí un “alt sacerdot” enlloc de la víctima sacrificable que havia estat a la història anterior (The Metamorphoses of Tintin, or Tintin for adults).

●Tom McCarthy creu que Tornassol representa el mateix Hergé, en temps de guerra, un geni portat per la seva feina, les activitats del qual són coincidents a causes polítiques i nacionals. A més, també diu que l’escena en què Tornassol plora i s’estira dels cabells amb frustració reflexa les ansietats d’Hergé, veient la seva obra publicada i reinterpretada pels lectors (Tintin and the Secret of Literature).