Abans de crear el professor Tornassol, Hergé ens va presentar un seguit de personatges que, en el fons, no eren més que esbossos del que havia de ser el nostre estimat professor. En tots ells trobem similituds amb Tornassol, tant físiques com psicològiques. Per què Hergé va decidir quedar-se amb Tornassol i no amb cap d’aquests? Bé, això és una de les coses que pretenem esbrinar amb el nostre treball de recerca.
Filemó Cicló
És el primer científic que fa aparèixer Hergé en els seus àlbums. Filemó Cicló és un egiptòleg que anava de camí a Egipte per cercar la tomba del faraó Kih-Oskh. Tintín el coneix a bord del vaixell que els duia tots dos a Àfrica (Els cigars del faraó, pàg.3). El seu tret més destacat són les distraccions, molt presents també en Tornassol. Però no només s’assemblen psicològicament Tornassol i Filemó. També tenen certa semblança física: els dos porten barret, ulleres i paraigües, i els dos pateixen de calvície a la part superior del cap, que compensen amb una barba punxeguda i fosca.
Les distraccions de Filemó arriben fins al punt que a l’acomiadar-se de Milú, ho fa amb un “Fins una altra, noiet” (Els cigars del faraó, pàg.3) i al saludar a Tintín es treu el barret dient “Bon dia, senyora” (Els cigars del faraó, pàg.5). Les seves distraccions, però, s’agreugen tant que el següent cop que es retroba amb Tintín, Filemó Cicló s’ha tornat completament boig (Els cigars del faraó, pàg. 36 a 43).
Segons l’argument del còmic, sembla que Hergé ens vulgui fer creure que aquest científic és boig a causa del verí que fa caure en la demència, el radjadjà. A nosaltres, tot i que ens sembla una explicació totalment plausible, no ens resulta gens estrany pensar que Filemó Cicló ha acabat completament dement a causa de tots els coneixements que posseeix combinats amb les seves distraccions tan acusades. En qualsevol cas, el que sí està clar és que Hergé utilitza el recurs de científic boig, que d’una manera o altra, també veiem reflectit en Tornassol.
Fan Se-Yeng
En contrast amb la bogeria de Filemó Cicló trobem la saviesa i calma de Fan Se-Yeng. A El lotus blau, que podríem considerar la continuació de Els cigars del faraó, sembla que Hergé vulgui restablir l’equilibri amb aquest científic tan pacífic. Tintín el descobreix mirant actualitats cinematogràfiques en un cinema de Xangai. A l’igual que ho farà Tornassol, pateix la mala sort de ser raptat a causa dels seus coneixements, en el seu cas, sobre la bogeria i el verí que havia aparegut anteriorment conegut com a radjadjà. I, com no podria ser d’altra manera, és rescatat per Tintín.
Anònim de L’Orella escapçada
A l’inici d’aquest àlbum apareix un professor extremadament despistat, fins al punt de confondre un lloro amb una persona i agafar un bastó a mode de paraigües. No en sabem el nom, però Hergé fa un petit retrat on es mostra el tòpic de savi despistat, que més endavant també trobarem en Tornassol.
 |
| L'Orella escapçada, pàg. 6 |
Néstor Alambí
Néstor Alambí és un sigil·lògraf que es disposa a fer un viatge a Sildàvia, on es veu implicat en un seguit de conspiracions i intrigues per part dels revolucionars sildavis. Per fer caure la monarquia, els rebels han preparat un pla que consisteix en raptar Néstor Alambí i substituir-lo pel seu germà bessó Alfred, el seu còmplice. Tenint en compte que Néstor és totalment miop i que fuma com una cafetera, no és estrany que Tintín dubti d’ell quan reconeix uns bens a una gran distància i s’absté de fumar (El ceptre d’Ottokar, pàg. 17). Un dels trets més destacats del sigil·lògraf són, un cop més, les distraccions. Per exemple, Tintín el coneix perquè troba la cartera del professor oblidada a una plaça i, en portar-l’hi, accedeix a acompanyar-lo a Sildàvia. A més a més, també trobem que molts cops el seu voltant li és totalment aliè (quan li tira un cigarret encès al pobre Milú sense adonar-se’n, El ceptre d’Ottokar, pàg.2), tret que és plenament visible en Tornassol.
Hipòlit Càlix
Director de l’Observatori, aquest astrònom, protagonista principal de L’estel misteriós, és el savi que prefigura amb més contundència el professor Tornassol. Tot i que la forma dels seus caps són completament oposades -el crani de Càlix és allargat, el de Tornassol, pla-, el que hi ha al seu interior els fa singularment propers. Tot dos descobreixen un metall desconegut a la Terra: el calixtè segons Càlix i el cobalt en estat natural (líquid) segons Tornassol (Vol 714 a Sidney, pàg. 61). Ambdós professors mostren una tendència pels càculs complicats.
Curiosament, l’últim càlcul en què estan posats els dos científics fa referència a una col·lisió d’ordre còsmic. En el cas de Càlix, l’aeròlit gegantí que ha de xocar amb la Terra (L’estel misteriós, pàg. 14) i en el cas de Tornassol, ha d’inventar un sistema automàtic dirigit per radar que actua sobre els comandaments del coet per evitar que aquest entri en col·lisió amb el meteorit (Hem caminat damunt la lluna, pàg. 14). A més, trobem també en els dos la capacitat de transformar la hiperracionalitat en irracionalitat absoluta. Després d’anunciar: “Sóc jo, l’Hipòlit Càlix, qui he determinat l’hora en què es produirà el cataclisme”, afegeix, deixant de banda tota mena de lògica en les conseqüències de l’esdeveniment i els seus efectes: “Demà, seré famós” (L’estel misteriós, pàg. 6). Molt susceptible, tret que també trobarem en Tornassol, Càlix no admet que pugui haver errors en els càlculs, i s’ofèn profundament quan
Tintín gosa insinuar que pot haver-se equivocat (L’estel misteriós, pàg.10). Aquesta reacció tan violenta també té molta semblança amb els brots de ràbia que tindrà Tornassol. Tot i així, en el curs del viatge que emprèn amb Tintín s’anirà humanitzant, com veiem, per exemple quan li diu: “Hauries d’abrigar-te més, sinó t’agafarà fred” o es lamenta a Haddock dient-li: “Li hauria d’haver dit que anés amb compte en tornar al pont” (L’estel misteriós, pàg. 27). Aquest procés d’humanització arriba fins al punt en què decideix renunciar del tot a la seva missió per tal de salvar Tintín i Milú. Ho diu sense cap mena de dubte: “Hem d’anar a ajudar-los, encara que ens hagi de costar la victòria” (L’estel misteriós, pàg. 38). De manera semblant, Tornassol també es va humanitzant al llarg de les aventures que viu en companyia dels que, al final, acaba considerant el seus estimats amics.
Felipet el profeta
Antic col·laborador del professor Càlix, a qui, de fet, s’hi assembla molt -físicament-, Felipet es considera un profeta i anuncia la imminència de la fi del món (L’estel misteriós, pàg. 7). Les profecies de Felipet que vaticinen un molt proper apocalipsi, no són tampoc gaire diferents de les previsions fatalistes d’Hipòlit Càlix. Com passava amb Filemó Cicló, veiem un savi a qui els seus coneixements han fet parar completament boig. Felipet, anys enrere un científic, és també l’únic savi de tots els còmics que fa referència a algun poder diví. Per a ell, la ciència és una empresa diabòlica i tot aquell que s’hi associa, com Tintín, és un “enviat del diable, un sequaç de Satanàs, un infame servidor de Belzebut” (L’estel misteriós, pàg. 8).
Els savis de l’expedició F.E.R.S.
Björgenskjöld (Erik)
Aquest astrònom suec és l’autor de “treballs destacats sobre les protuberàncies solars”. La seva especialitat i la seva fama internacional expliquen que participi en l’expedició de l’estel misteriós.
Bolero y Calamares (Porfirio)
Professor de la Universitat de Salamanca a Espanya, participa igualment en l’expedició finançada pel Fons europeu de recerca científica; la seva especialitat, però, no ha estat precisada.
Cantonneau (Paul)
De la Universitat de Friburg, aquest savi també forma part de l’expedició per buscar l’aeròlit de l’Estel misteriós. A Les 7 boles de cristall (pàg. 20) el tornem a trobar a Brussel·les, on també ha estat víctima de la maledicció de Rascar Capac. Al final de El temple del Sol, quan la maledicció ha estat neutralitzada i la estatueta amb la seva efígie llançada al foc, surt de la seva llarga letargia.
Dos Santos (Pedro Joao)
Cèlebre físic de la Universitat de Coïmbra, també embarca a l’Aurora.
Schulze (Herr Doktor Otto)
Professor a la Universitat de Jena, del qual ignorem l’especialitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario