Relació de Tornassol amb altres personatges

Tintín

S’ha d’entendre, abans de parlar de la relació que mantenen Tornassol i Tintín, com és la personalitat del protagonista d’aquesta sèrie. I, per tal de fer-ho, hem de recapitular i saber com es comporta Tintín des del còmic 1.

Tintín és el típic heroi: valent, desinteressat, curiós, intel·ligent, completament asexuat i, al principi de la sèrie, sense cap vincle emocional amb ningú a part de la seva camaraderia amb Milú (recordem que, com passa amb la majoria de personatges, no sabem res de la seva família o infància).

Aquesta distància que té amb la resta del món canvia a El Lotus Blau (com hem comentat diverses vegades, el que es considera la primera obra mestra d’Hergé per ser un còmic detallat i acurat), quan coneix en Xang (en francès, Tchang Tchong-jen). Aquest noi xinès està basat en un personatge real i homònim: un jove estudiant de belles arts a Brusel·les amb qui Hergé va contactar per documentar-se sobre la Xina. El personatge és servicial, amable i molt humà, i la seva amistat amb el jove reporter és inevitable un cop aquest últim el salva de morir ofegat. També reapareix a Tintín al Tibet quan, convençut que segueix viu, en Tintín arrisca la seva vida (i la d’en Haddock) per anar-lo a buscar a l’Himàlaia (aquesta és una analogia de la realitat, ja que Hergé va estar molts anys buscant el seu amic Xang, que va ser capturat, fins que es van retrobar el 1981). Tintín només plora dos cops en tota la sèrie, i els dos són causats pel seu amic Xang: una a El Lotus Blau (mentre s’acomiaden) i l’altra a Tintín al Tibet (quan creu que Xang és mort).

A partir de conèixer Xang, doncs, Tintín comença a obrir-se més, i així es fa amic de Haddock i Tornassol (manté una relació cordial amb altres personatges, com Néstor, els Dupond/t o la Castafiore, però no considerem que siguin amics), però Tintín no perd mai la seva condició d’heroi, i no és un personatge tan passional com el capità o el professor; potser per això la seva amistat no és tan especial com d’altres.

Amb això no menyspreem la relació de Tornassol i Tintín, en absolut. No oblidem que Tintín, igual que Haddock, arrisca la seva vida més d’un cop per buscar i salvar el professor, i això sense comptar els cops que s’hi refereix com a “amic meu”. Però el professor, sens dubte, manté una amistat amb Haddock, com veurem a continuació, molt més profunda que amb el nostre protagonista.

Haddock

Haddock és, innegablement, la persona més propera al professor. Aquest fet pot resultar estrany, perquè les seves personalitats són molt diferents, però al llarg dels còmics veiem com la seva relació es fa cada cop més profunda. Una de les raons pot ser que Tintín, el tercer del grup, és més inaccessible i desapassionat que el capità i el professor, cada un amb les seves peculiaritats.

Per parlar d’aquest tàndem hauríem de començar amb el moment mític en què es coneixen.

El professor té una entrada triomfal amb la seva sordesa, i el capità es posa ben nerviós. Aquest gag, és a dir, la sordesa del professor més la impaciència del capità, es repetirà molts cops   durant   la   sèrie.

Veurem, doncs, al capità emmurriat per culpa de Tornassol un munt de vegades. És normal, és clar, ja que viuen els dos a Molins de Dalt, castell dels avantpassats de Haddock, però que Tornassol compra amb els diners obtinguts amb la venda del submarí-tauró (El tresor de Rackham el Roig).

Els dos personatges són molt naturals (no com Tintín, més fred, més llunyà, més “perfecte”), Haddock amb la seva addició a la beguda i Tornassol amb la seva sordesa i el ser despistat (curiosament cap dels dos accepta tals defectes). I, així, Haddock acaba acceptant la sordesa del professor, per molt que, com ja sabem, és una cosa que el treu de polleguera; i Tornassol l’alcoholisme del capità. A més, el professor intenta ajudar-lo a superar la seva addicció, com veiem durant el seu experiment de píndoles antialcohòliques a Tintín i els Pícaros. Al cap i a la fi, es preocupa molt per Haddock.

És Haddock, també, qui fa treure més emocions a Tornassol (tant per bo com per dolent). Per una banda, a Objectiu: La Lluna, quan veiem el professor tan enfadat, és per culpa de Haddock. Segur que tothom recorda l’escena perquè pocs cops hem vist a Tornassol tan enfurismat (aquest rampell dura unes quantes pàgines).

Per l’altra, és també Haddock el personatge que més simpatia treu del professor. Ambdós es refereixen entre ells com a amics en més d’una ocasió (com, per exemple, a l’inici de L’Afer Tornassol), i també es fan més d’una abraçada. Tornassol fins i tot li fa un petó a la galta a Pícaros. Recordem a Objectiu: La Lluna, quan Tornassol torna en sí i se n’assabenta que és Haddock qui l’ha curat (pàg. 50). O al principi del mateix llibre, quan es retroben a la Central Nuclear (pàg.7-8).

S’hauria d’emfatitzar el fet que la seva amistat és més profunda probablement perquè Tintín és més inabastable, i tant Haddock com Tornassol són personatges més reals, més humans.

I mentre que a vegades professen una estimació envers l’altre, també hi ha milers de cops en què els veiem discutir ja que, no ho oblidem, les seves baralles són un dels gags més emblemàtics de la sèrie.

Milú

No podem parlar d’una gran relació entre Milú i el professor, més enllà de l’afecte que poden arribar a tenir-se després de ser companys de nombroses aventures. El que és important d’aquests dos personatges és la pèrdua de protagonisme de Milú per culpa de Tornassol (i, és clar, també de Haddock). En els primers còmics Milú era un dels únics personatges principals, cosa que va anar canviant amb la introducció d’altres. Així doncs, les seves aparicions es veuen reduïdes en els últims còmics. Malgrat sortir físicament en quasi totes les vinyetes, molts cops és un mer personatge de fons, i els seus gags de gos parlant són menys freqüents.

Dupond i Dupont

No es pot dir que els Dupond/t siguin molt amics de Tornassol, si bé és cert que han coincidit en diverses ocasions amb el professor. És gràcies a Tornassol que els germans de la Interpol poden curar-se de la malaltia provocada per l’element N-14, per la qual el professor crea un antídot que els envia ràpidament. Un dels únics moments en què parlen entre ells directament (i probablement el més “emotiu”), succeeix a Hem caminat damunt la lluna, pàg. 38. Tornassol abraça els Dupond/t i els diu

“Salvats, estan salvats, una abraçada, amics!”. Això sí, l’alegria és causada pel fet de saber que tan Haddock com Tintín estan vius. Han estat tals senyals d’afecte només accions involuntàries en un moment de vulnerabilitat? Qui sap.

Bianca Castafiore

Sorprenentment, Tornassol és un dels únics personatges que té un cert contacte amb les dones (qui ho diria!). La que s’emporta la palma és, sens dubte, la Bianca Castafiore, en el còmic Les joies de la Castafiore. Podem veure com Tornassol és cordial i respectuós amb ella i, a més a més, crea unes roses blanques amb el seu nom per a la cantant. Quan les hi dóna, ella li fa un petó i ell es posa ben vermell. Podríem dir que és un dels moments més romàntics (encara que no hi hagi sentiments amorosos pel mig, possiblement) de Tintín. Els sentiments del professor es podrien qualificar, fins i tot, d’atracció; possiblement l’únic personatge que en mostra.

A Tintín i els Pícaros també es mostra molest per l’empresonament de la Castafiore, i vol anar a defensar-la. En aquest llibre es troba també amb la dona del General Alcàzar que, tot i ser bastant poc atractiva, encanta el professor. Aquest li besa la mà després que ella critiqui en Tintín i en Haddock (el pobre Tornassol creu que els està donant la benvinguda).

[Per saber-ne més, mireu a Psicologia de Tornassol: Un bon cor]

Altres personatges

Tornassol interactua i té relacions cordials amb altres personatges, però no tan significatives com les ja mencionades.

No es poden oblidar, això sí, tots els científics contemporanis a qui coneix. Per alguns sent menyspreu, per altres, respecte. I respecte és també el que molts senten envers Tornassol, sobretot per algunes de les seves invencions: el coet per anar a la Lluna o l’antena destructora de vidre (que fa que dos països, Sildàvia i Bordúria, es barallin pels seus plànols). S’ha de remarcar la seva relació amb Wolff, el seu “ajudant” durant la creació del coet, i que al final el traeix. Tornassol es veu sorprès i molt afectat per tal traïció.