Nombre en la sèrie: 25è
Publicació: 1986 (es va publicar inacabat) i el 2004 es va fer una segona edició integrant les dues parts.
Va ser gràcies a la seva dona que es va publicar tal i com Hergé l’havia deixat. L’edició de 2004, però, va ser reescrita per Yves Rodier (que volia publicar-la com si fos un àlbum oficial, però Moulinsart, l’editorial amb els drets de Tintín, s’hi va negar).
Argument general
La trama gira al voltant de l’art modern de Brusel·les, on Tintín descobreix que un comerciant d’art ha estat assassinat. Investigant es trobarà amb una conspiració de falsificació d’art, planejada pel guru religiós Endaddine Akass.
A l’última vinyeta, Tintín és segrestat pels ‘dolents’ a força de pistola. No se sap ben bé com volia Hergé acabar la història: és probable que Tintín s’acabés salvant, però converses que va tenir amb amics seus suggereixen que podria haver tingut un final diferent. Només es tenen 3 planxes i 45 esbossos que Hergé va dissenyar, així que no es poden treure conclusions gaire clares.
Aquest àlbum, com Stoc de Coc, hauria reintroduït personatges de còmics anteriors.
Tornassol al llibre
Tornassol havia d’aparèixer a aquesta aventura, segurament protagonitzant algun gag, com de costum.
Se sap que, entre els apunts d’Hergé, hi havia una idea peculiar: Haddock es tornava en un yuppie de l’art i Tornassol, per tal que tornés a ser el de sempre, inventava una píndola per tornar-lo alcohòlic altre cop (cosa que suposa una contradicció amb l’àlbum anterior, Tintín i els Pícaros).
No hay comentarios:
Publicar un comentario